Com podem definir el concepte d’educació? Una ciència social? Procés que te com a finalitat transmetre coneixements? Un acompanyament a partir de valors?
Com a petit grup la vam definir com una ciència social, la qual, el seu objectiu és la transmissió de valors, hàbits, coneixements i altres, no necessàriament relacionades amb l’ensenyament, que té com a finalitat l’enriquiment i creació personal. Durant la classe van aparèixer altres aspectes relacionats: és una paraula polisèmica i holística, procés amb el qual s’aprenen valors per poder transferir-los després, que l’educació evoluciona al ritme dels moviments socials i històrics, que t’aporta un pensament crític i que pretén interpretar la societat. Tots aquests eren diferents conceptes que mai hauria inclòs en la definició d’educació, però alhora que ho argumentaven veia amb més perfectiva i d’una manera més general en que consisteix l’educació.
Una de les coses que també van suggerir, és la relació entre educador i educand, o opressor i oprimit, segons Freire en una educació bancària. Aquest terme és una qüestió complicada , ha de ser sempre una educació vertical, donada de l’educador cap a l’educand? O pot ser horitzontal, és a dir, que tant el educador com l’educand poden arribar a transmetre educació? Jo em quedo amb aquesta idea que aporta Freire, en el llibre Pedagogia del Oprimido, que argumenta que ha de ser una cosa mútua, qua acaba enriquint tant a l’educador com a l’educand i que això fa que es desenvolupi una visió crítica per entendre millor el món on vivim.
Un pensador com Plató va definir l’educació com un procés de perfeccionament i d’envelliment, tant de cos com ànima, en aquesta destaca que l’educació consisteix en la formació del ciutadà, de l’home virtuós i d’un bon professional.
Altres pensadors van concloure dos cites cèlebres sobre la manera d’entendre el ser humà. «L’home és un llop per l’home» de Thomas Hobbe i «L’home és bo per naturalesa, és la societat qui el corromp» de Jean-Jacques Rousseau. Aquestes dues cites em van fer pensar que són dues maneres d’enfrontar-te a la realitat i a l’hora de prejutjar una persona, està relacionat amb l’efecte pigmalió, que és l’expectativa prèvia, amb la qual et dirigeixes a una persona, o un grup de persones, i que a causa d’aquesta actitud, dóna com a resultat la reacció de les persones tal i com pensàvem prèviament. Tot seguit deixo un vídeo d’un anunci on s’explica molt millor.
Tot i que tenim mil i una definicions d’educació totes tenen la seva part de veritat, per aquest motiu vull concloure remuntant-me a l’etimologia, ja que ni en aquesta hi ha una de certa. Educare: guiar, alimentar, criar, nodrir / Educere: extreure, treure cap a fora. Podríem dir que és una barreja entre ensenyar conceptes, formes de ser, maneres d’actuar; i ensenyar a les persones a saber extreure totes aquelles capacitats que te cadascú.
Lo que cuenta el viento 