“No hay solución local para problemas globales”. Zygmunt Bauman

ZYGMUNT BAUMAN

Resultado de imagen de zygmunt bauman

Zygmunt Bauman és un sociòleg, filòsof i educador polonès d’origen jueu. Les seves han tractat d’aspectes com les classes socials, el socialisme, l’holocaust, l’hermenèutica, la modernitat i postmodernitat, el consumisme, la globalització i la nova pobresa.

De totes les seves obres vull destacar ”Los retos de la educación en la modenidad líquida” i el seu primer capítol, ”El síndrome de la impaciencia”. En aquest fragment de la seva obra, a partir d’aportacions d’altres autors, explica la necessitat que te la societat nord-americana, i des del meu parer, el món sencer, de dedicar el mínim temps possible a determinades coses, la necessitat de no «malgastar» el temps. Per aquest motiu cada cop incrementen la creació de productes instantanis o dels productes que no és necessari dedicar gaire temps, ni en preparar-ho ni en menjar-ho. Això és degut a l’augment de l’acceleració de la societat, i de la mentalitat d’aquesta que veu injustificable i intolerable la pèrdua de temps. També relaciona aquesta distribució del temps amb la jerarquia social, és a dir, la capacitat de reduir el temps d’espera entre la necessitat i la satisfacció depèn de l’estatus social. Tot això ha resultat una disminució de compromís per part de la societat, pel fet de pensar que estan malgastant temps “esperant” (treball, estudis,…) i no trobar una recompensa immediata, i per tant, no es valora el procés fins arribar al final. Una altra idea és la educació com un producte, i que per tant, es consumeix només en un període de la vida, i no com a un procés constant que duraria tota la vida.

En conclusió, segons Bauman, la societat està caminant en una direcció on, es viuen amb uns valors que són els contraris als que nosaltres hauríem de promoure: temps de qualitat i no de quantitat, abolir el concepte d’educació com a producte, fomentar l’autonomia, reintroduir el valor de l’esforç,… i que per tant hem de caminar a contracorrent.

Com que vivim en un moment molt canviant i que la societat ha d’anar amoldant-se a aquestes formes canviants, l’únic estat de les matèries capaç d’adaptar-se a totes les formes és l’estat líquid. Amb aquesta metàfora, Bauman, crea el concepte de societat líquida. És una societat en que l’única cosa que es té clara és la incertesa de les coses, de la feina, de la família, de les relacions socials, l’educació,… i que per tant hem d’estar disposats a adaptar-nos a aquestes noves maneres de fer, de ser o de pensar.

És en l’entrevista que concedeix, “la crítica como llamado al cambio”, on argumenta totes aquestes idees esmentades amb anterioritat. El problema de la societat líquida és el sentiment de frustració per part de la societat a l’hora de decidir, i aquest problema és impossible solucionar-ho si l’estat segueix aplicant polítiques locals per a problemes globals. Un altre problema que planteja és la necessitat de restaurar el sistema, però encara no existeix una solució.

Tots aquests aspectes d’aquesta que Bauman parla de la societat líquida, em fan pensar en la gran complexitat, varietat i diversitat de visions que hi existeixen d’aquesta, i que per tant hem de ser capaços de ser crítics amb totes les opinions i visions que ens poden arribar des del nostre entorn.

A continuació trobareu els enllaços de la seva obra i l’entrevista concedida:

Los retos de la educación en la modernidad líquida. Zygmunt Bauman

La crítica como llamado al cambio

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s