Els micromasclismes. La violència invisible quotidiana

 

Després d’aquest vídeo, on es veu clarament la segregació de sexes, és molt important parlar del que això pot arribar a portar. Per aquest motiu, Rubén Sánchez, autor del blog El Dit a la Nafra, un blog contra la violència masclista, psicòleg, agent d’igualtat i formador en matèria masclista, va oferir-nos una conferència sobre els Micromasclismes i violència masclista.

La violència masclista

Actualment, el tema de la violència masclista està molt emmascarat, és un tema que es tracta amb molta indiferència, ja digui des dels mitjans de comunicació, perquè per ells les dones “mueren o fallecen” però mai són assassinades, i la societat en general alimenta uns prejudicis falsos sobre aquests temes, com per exemple el de les denúncies falses.

Tenim el problema del patriarcat, l’antic model de les famílies i de la societat, que encara que ha anat degradant, segueixen existint aquests abusos de poder invisibles i una violència simbòlica.

Al dia hi ha 40 denúncies de violència masclista, només a Barcelona”.

El micromasclismes

Segons Rubén, en el miscromasclisme hi ha dos punts de vista, o dos mecanismes els quals es duu a terme. El primer és l’objectivació de les dones, aquestes estan en absència de drets i són tractades com a objectes. I el segon és projectiva, és la manera de tractar a les dones projectant-li els defectes d’un mateix, per treure’s tota responsabilitat de les accions, reaccions o defectes.

L’objectiu que tenen amb aquest comportament és el manteniment del privilegi masculí i restablir el rol tradicional de la dona, així resistir l’apoderament de la dona de les últimes dècades.

Podem trobar tres tipus de micromasclismes. Els Coactius o Directes, aquest fa doblegar la voluntat de la dona, espoliar-la i envair-la de l’espai-temps, restringir la seva capacitat de decisió, això a partir de força moral, psíquica, econòmica i personal.

El tipus Encoberts, és d’alta permissivitat social, en aquest s’utilitza l’efecte i la inducció per poder dominar, encara que s’intenti ocultar. Exemples clars són la distribució dels rols, la manca d’intimitat, el paternalisme, la manipulació emocional, o la pseudoimplicació domèstica, el fet de pensar que “ell m’ajuda”, entre altres exemples de la nostra societat que utilitzem sense pensar-ho.

I l’últim tipus és el De crisi, la seva finalitat és desapoderar a les dones i restablir les desigualtats entre sexes. L’hípercontrol, fugir de les crítiques, el victimisme o el fer llàstima són alguns dels exemples d’aquest comportament.

A causa de tot això, i de què encara que no ho apreciem aq12088234_1012170528846218_4511700741158301262_nuests micromasclismes existeixen en aquesta societat i els normalitzem, són necessàries estratègies per resistir i no ser víctima. Estratègies generals, que tota la societat hauria de tenir com conèixer i identificar-ho, la desconstrucció de la feminitat i de la masculinitat o construir nous paradigmes de l’amor, a estratègies més personals, que cada persona individualment hauria de tenir en compte, com per exemple l’autodefensa emocional, poder observar les excuses i les justificacions, la introspecció i examinació de creences i comportaments o construir bones relacions d’amistat.

En conclusió, crec que és un aspecte que s’hauria de treballar amb tota la societat, i no només amb uns quants, lluitar contra els prejudicis socials, i poder evolucionar legalment en aquest àmbit.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s