«Landskating» arquitectura, processos de participació i skate
L’any 1992 la construcció de la pista d’Skate a Nou Barris, a causa de la remodelació i construcció de nous equipaments per la benvinguda de les Olimpíades, va produir un augment del col·lectiu Skater. A mida del pas dels anys, el parc va començar a degradar-se, a deixar de ser adient per patinar, i més de 20 anys després de la construcció d’aquest, la població de Nou Barris necessitava un canvi, una millora en la construcció de la pista, que era un reclam de la majoria de la població.
A partir del 2004, amb el lema “Patina i Lluita”, els joves usuaris d’aquelles pistes van voler fer un pas més, i van realitzar un curtmetratge, mostrant les condicions de les pistes, i quina era la reacció de l’administració quan ells mateixos intentaven arreglar-ho.
Va ser gràcies a la implicació del Casal de Joves de Roquetes, quan aquests joves, i no tan joves, van veure una mica de llum en el projecte de remodelació del Skatepark. I va ser en 2009, quan Oscar, amb el seu equip d’arquitectes guanyava un premi, donant lloc als permisos per la creació i construcció de les pistes.
Aquestes pistes van ser un procés participatiu de part de tota la població, nens, joves, adults, tothom estava interessat a aportar les seves idees i les seves propostes, i a partir d’assemblees multitudinàries treballaven conjuntament amb l’equip d’arquitectes. La cohesió, la coordinació, la col·laboració i la participació van fer que el projecte de les Pistes d’Skate es poguessin dur a terme. Un somni comú que ha anat creixent durant el camí, enriquint-se d’idees dispars i diferents, i la intervenció de professionals de tot tipus va ser un gran impuls.
És això el que ens explicaven durant la conferència de << Landskating>>: models de construcció, processos de participació i skate, un curtmetratge i un documental, van ser els responsables de posar-nos en context explicant tot el transcorregut, les emocions i les situacions per les quals va passar el projecte. D’explicar-nos les sensacions, es van encarregar els mateixos protagonistes de la història, arquitectes, participants i educadors socials.
Des de l’equip d’arquitectes, Òscar ens va explicar que volien que aquells espais marginals poguessin ser un reclam per tota la població des de vàries visions, la d’utilitat com a pista i la visió de l’arquitectura.
Zuber, Ramiro i Antonio Alcántara, tres participants en el procés, explicaren la seva vivència durant el projecte i les seves sensacions. Satisfacció per la construcció de les desitjades pistes, però a la vegada van sentir una pressió des dels partits polítics, a causa de les imminents eleccions, que va fer no aconseguir el 100% del que desitjaven d’aquestes.
I la visió de l’equip directiu del Casal de Roquetes, Ingrid i Carlos, ho van veure com alguna cosa més la construcció, ho van encarar amb la visió de la lluita transformadora del poble, l’augment de sentiment de pertinença al barri, i un procés educatiu a partir de la posta en comú i el treball de les propostes.
A continuació els hi adjunto el documental que van crear per aquesta ocasió tant especial.
landskating / trailer from SCOB on Vimeo.
Lo que cuenta el viento 