“Es la falta de participación pública lo que proporciona poder a los corruptos” (Al Gore)

20150928_declaeg_pi-847x350

Educació Social i Participació

La participació

A través de las relaciones entre las diferentes personas, grupos, asociaciones, servicios, administraciones, etc., que actúan e interactúan en el proceso, llegamos al punto neurálgico del mismo: la participación. El proceso comunitario es un proceso participativo. Sin participación no hay proceso, no hay cambios reales o, mejor dicho, los cambios siempre serán el producto de las decisiones de otros y nosotros seremos simples receptores de las consecuencias de estas decisiones.” (Marco Marchioni, 1999)

La participació és un concepte molt ampli, amb milers de definicions possibles i amb molts punts de vista. Molts autors han volgut classificar el poder que té la participació, i un exemple és Sherry Arnstein, que l’any 1969, la va classificar a través de la seva “Escala de participació“, i separa els tipus de participació en tres grans grups: No-participació, Formulisme i Poder Ciutadà.

En el primer, no-participació, trobem la Manipulació, al primer esglaó, representant una falsa participació, enganyant a la població del procés de participació. En el segon esglaó, hi ha la Teràpia, consisteix a crear un entorn on la població pugui explicar i argumentar els seus interessos, però sense atendre’ls.arnsteins-ladder-1969-cropped

Al segon grup, el formulisme, trobem tres esglaons: la Informació, és una manera d’obtenir informació, però de manera unidireccional, és a dir, que no hi ha un espai de rèplica; la Consulta, tracta d’informar a la ciutadania i consultar, però sense l’obligació de dur a terme els aspectes exposats per la població; i l'”Aplacador” o “Apaciguamiento“, consisteix a proporcionar a la població una proposta feta, perquè es creguin que poden arribar a més, però mai seran els principals a seguir.

I finalment, en el tercer grup, el del poder ciutadà, existeixen aquests tres últims esglaons: l’Associació, en aquest nivell es treballa conjuntament, un procés de negociació i escolta de la ciutadania, a través d’un grup que té més “poder” que un individu sol; la Delegació de poder, un portaveu que pugui ser el representant de la població, i poder ser la veu del poble en àmbits en què no pot participar tota la població; i per últim, el Control Ciutadà, aquest és la manera de participació sense cap control de les administracions.

Què ens aporta la participació?

Per tant, la participació és un procés d’aprenentatge planificat, que es pot considerar instrument, per poder aconseguir allò que volem, o finalitat, és a dir, que en ser una eina, la nostra finalitat és que la població hi participi. Amb això vull dir, que la participació és necessària, és la millor manera de dur a terme la transformació de la societat, una manera d’implicar-se en tot allò que ens afecta i que nosaltres hi tenim veu, i que és un dret ciutadà, i per tant, ningú ens ho pot negar. Tot això ens ajuda a aprofundir en la democràcia, potenciant la cohesió social, per poder canviar allò que no els agrada i poder assolir un objectiu determinat, comú entre altres persones.

La participació o l’organització d’aquesta es pot dur a terme des de l’administració pública, i segons Isaac Comas i Angel Rossell, la podem classificar en tres models: el model burocràtic, és el més jeràrquic i rígid, però intenta garantir-lo a tota la població; el model gerencial, definit per seguir la triple E (eficiència, eficàcia i economia), però hi ha una disminució de la responsabilització; i el model racional, tot i tenir uns processos complexos i ser més lent, té la característica d’un treball en xarxa i un increment de la participació ciutadana.

Com he dit abans, hi trobem moltes definicions, moltes maneres de veure la participació i de classificar-la, per aquest motiu, jo mateixa, amb uns companys de classe hem volgut crear la nostra pròpia definició a partir de paraules clau que caracteritzen el concepte:

Participació

Procés d’organització, d’un grup de persones, les quals comparteixen idees, opinions amb diverses necessitats tot i les seves diferències. Els seus objectius es basen en la planificació, cooperació, respecte, comunicació i compromís per tal d’aconseguir uns resultats que puguin arribar a canviar aspectes de la societat per poder avançar tot i els obstacles.” (Isaac Jurado, Ana Ruiz, Júlia Prieto i Judit Hurtado. 2016)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s