Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporanea

La joventut segons Carles Feixa

Seguint amb el post anterior, sobre la joventut, m’agradaria fer menció a l’article de Carles Feixa, “Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporanea”.

Aquest text parla sobre la complexitat del col·lectiu de joves en la història, des de poc abans del 1900 fins a l’actualitat. Feixa els diferencia per generacions, segons el seu context històric, les seves actituds i els seus gustos.

Començant per la Generació A (Adolescent), a partir del 1899 es comença a parlar de joventut, i per tant se’ls atribueixen uns drets i deures. Aquell col·lectiu que es prepara per a ser adults. Socialment se’ls atribuïa un caràcter conflictiu i lliure de responsabilitats. Pel psicòleg G. Stanley Hall era un període de “tempesta i agitació”.

L’any 1908, Robert Baden-Powell, va fundar els Boy Scouts, així començà la Generació B (Boy Scouts). Aquesta la va crear utilitzant les virtuts militars per poder formar els joves.  Seguia una ideologia de l’escoltisme, a partir del patriotisme, el darwinisme socials i el culte a l’adolescència. Pensadors com Walter Benjamin, van proposar una revolució de les noves generacions cap a una nova cultura, i seguint el canvi de paradigma del fet de ser jove, ja que veien el “ser jove” com alguna cosa específica, no com un simple transit de nen a adult, i això va fer un augment de creences de què la joventut és la promotora d’un canvi social.

La Generació K de Komsomol, aquest representa el símbol de l’organització juvenil comunista soviètica, els quals estaven inspirats en l’estructura dels Boy Scouts, però amb finalitats revolucionaries. El 1920, amb l’aparició de la “mili”, es va desenvolupar un sentiment de pertinença a una mateixa classe, edat i nació.

En 1930, amb l’aparició de diferents dictadures, es van organitzar col·lectius juresized_image2_970820d49a1eb9c880a5ae51710d1df5venils establint valors dels règims, per utilitzar-los com a defensors i promotors d’aquestes idees. Aquestes doctrines i la formació, d’esports i paramilitars per als nois, i de com ser mares i cuidadores de soldats per a les noies, van aconseguir mobilitzar als joves. Tot i això, va sorgir un la Generació S (Swing), aquests volien una escapatòria a les ideologies militaristes i totalitaristes, i ho van aconseguir mitjançant la música i el ball, eren els Rebels del Swimg.

Després de la Segona Guerra Mundial, es va crear la Generació E (Escèptica), aquesta generació havia viscut la caiguda de tots els ideals de les dictadures. Anys després, amb el creixement de l’economia, va portar a una societat de consum, sobretot adolescent, apoderant-se del mercat cultural, amb el naixement de la “cultura juvenil”. Els joves s’anaven adaptant a les condicions dels adults

En naixement del Rock&Roll, l’any 1954, va crear una nova generació: Generació R (Rock).
Aquesta va dur a terme noves categories i el ressorgiment d’una “societat adolescent” amb les seves pròpies normes, i amb una nova consciència generacional.

filmes-hippiesLa Generació H (Hippy) va néixer a partir dels moviments per a la llibertat d’expressió i a favor dels drets civils, impulsats per joves universitaris (Flower Power). Als 50 es va crear la Beat Generation, la qual vivien envoltats de música jazz, consumint hachís, portant una vida bohèmia i  interessats en l’art i la cultura. També es va crear el Roszak, el qual era una organització de joves per impulsar una contra-cultura, orientada al moviment de comunes, ocupació i la revolució de les drogues, sexe i rock&roll.

Una ona rebel del rock, amb un estil de vestir peculiar va crear la Generació P (Punk), en 1976. Aquest col·lectiu volia la construcció d’estils d’oci distintius, gràcies a les tradicions de classes i als símbols comercials.

El 1985 va ser Any internacional de la joventut, per poder donar una empenta motivadora a aquest col·lectiu després d’enfonsament d’ideologies contraculturals, la inquietud cultural i problemes socials. Aquesta és la Generació T(Tribu) o la de les subcultures.

Per últim, Feixas desenvolupa la Generació R (Red), aquesta és la més contradictòria, està falta d’un sistema de valors sòlids, ja que es persegueix un ideal antiglogalitzador alhora que s’utilitzen les eines més globalitzadores.

En resum, cada etapa de juventud és un món, són uns ideals, uns estils, unes conductes, unes característiques diferents, per aquest motiu, i com parlo en l’anterior post, hi ha milers de definicions i punts de vista cap a la joventut.

A continuació els hi adjuntoun link, en el qual s’observa una línia del temps amb la incorporació de totes les generacions.

Text “Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporanea”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s