“La arcilla fundamental de nuestra obra es la juventud, en ella depositamos nuestra esperanza y la preparamos para tomar de nuestras manos la bandera” Che Guevara

jovenes

La joventut

Per a Judit Font, al seu llibre “Joves i Perifèria” (2015), defineix la joventut com un concepte sociohistòric que designa una realitat variable segons el context històric, polític, cultural i al mateix temps és una categoria construïda per a una etapa particular i condició social en relació a una edat i uns processos de posició social.

Tothom té una manera de veure als joves i per tant una manera de definir-ho, un procés social, una categoria d’edat, un grup problemàtic o un grup de recurs, entre altres conceptes. Però les polítiques socials les classifiquen en tres dimensions: la simbòlica, la substantiva i l’operativa. En la dimensió simbòlica podem trobar tres maneres de definir o de mirar la joventut. De forma Juvenilista, la qual defineix el concepte com una simple etapa d’edat; de manera Adultocràtica, és una mirada negativa de la joventut, és simplement un procés de transició de dues etapes “més significats”, de nens a adults; i l’última mirada és la Ciutadanista, la defineixen com una pràctica de drets i deures, amb la finalitat d’involucrar-se per poder transformar el seu entorn.

Per a aquesta etapa de joventut, l’administració, és l’encarregada d’identificar el conjunt de les necessitats comuns, respondre a un conjunt de problemes en els quals es troben els joves, donar resposta coherent a què s’ha d’entendre per joves i joventut, i prendre decisions, entre altres qüestions, sobre les franges d’edat, que si ens fixem amb altres països, tots tenen una manera diferent de veure-ho.

Personalment penso que els joves són el col·lectiu amb el qual es pot aprofundir i treballar més, i amb més intensitat, sigui per la seva comprensió o per totes les qualitats que aporten. Per aquest motiu crec que és fonamental el treball de projectes per i amb els joves, per part de casals de joves o centres orientats per ells. Però tot i això, tenim un gran handicap, tenim una manca de participació dels joves, per tant, hem de treballar desenvolupant projectes per poder augmentar i incentivar aquesta participació.

Com arribem als joves?

Com ja he dit abans, és molt important el bon funcionament dels Casals de Joves i la seva promoció entre la joventut. Per dur-ho a terme hem d’analitzar les potencialitats o els inconvenients, tant internes com externes que té el casal. Per posar un exemple existent: en l’anàlisi intern podem afegir la falta de dinamitzadors, l’accessibilitat, la lliure gestió de les activitats, i la utilització d’assemblees per seguir treballant; i en l’anàlisi extern, podem assenyalar la subvenció que ens aporta l’administració, el potencial del barri i la diversitat cultural i poder treballar conjuntament amb altres entitats. Per tant una vegada sabent això, podem definir els objectius. Aquests podrien ser poder crear vincles tant dels joves amb els educadors, com amb el poble en general; l’autogestió i apoderament d’aquests, fer del casal la seva zona de confort, a la vegada crear espais de diàleg i consens i promoure la cultura entre els joves.

Per poder dur-ho a tema és molt important tenir unes estratègies, unes maneres de fer que poden conduir a l’èxit del projecte o al fracàs. Proporcionar-los les eines necessàries, treballar en els espais on solen anar habitualment, utilitzar els mitjans de comunicació apropiats, són opcions per dur a terme un bon funcionament del K-Sal. També potenciar els treballs comunitaris, fomentar els estudis i la inserció laboral, entre altres, pot ser un bon reclam.

És molt important dur a temes activitats en què els joves se sentin els protagonistes, i perfer-ho es necessària la participació, ja que accions com festes, activitats al poble, tardes underground, o una comissió de festa, per exemple no podrien funcionar.

Una vegada aconseguits tots els objectius, duent a terme tot el plantejat és clau fer una avaluació. Aquesta pot ser de moltes formes, però l’adient seria una avaluació 360º, amb la col·laboració de joves, participants en l’organització i no, veïns, educadors, dinamitzadors, altres entitats, i tothom que estigui disposat a fer-ho. Això proporciona una millor visió de les virtuts i defectes dels esdeveniments que s’han anat produint.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s