Ningú aconsegueix la meta amb un sol intent. Ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, ni arriba a prendre altura amb un sol vol. Ningú camina per la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades. “Paulo Coelho”

Un camí per recórrer, això és el que queda d’aquí en endavant. Un camí per poder respondre totes les qüestions fetes i per fer, tots els dubtes i els interrogants. Un camí per anar construint dia a dia la professió i el que significa ser un Educador Social.

Les reflexions i les opinions mostrades en aquest blog, han sigut un inici en el recorregut per crear-me com a persona i com a professional, i un punt i seguit en la nostra historia, i en concret en la meva.

Per finalitzar aquest espai, vull donar les gràcies a totes les persones que han dedicat el seu temps per llegir el meu blog personal, milers de gràcies.

Judit Hurtado Justicia

Anuncios

Reptes i interrogants de l’Educació Social

istock_000013485370xxxlargeQuines són les nostres inquietuds sobre l’Educació Social? Que volem saber? De quin col·lectiu necessitem saber més? Aquestes i més preguntes similars van ser les preguntes que ens vam plantejar a l’hora de fer el treball de final de l’assignatura. Aquest treball consistia en la recerca d’informació sobre algun tema col·lectiu interesant, i contestar els nostres propis interrogants.

La primera era de l’Homosexualitat, es va plantejar la problemàtica de diferents col·lectius en la societat, que tot i viure en el segle XXI vivim envoltats de prejudicis que es necessari canviar-los. Aquí els educadors socials haurien d’intervenir per conscienciar, normalitzar i fer veure a la ciutadania que vivim envoltats d’etiquetes.

La segona exposició tractava dels Micromasclismes. Van explicar les diferents característiques en que es desenvolupa. La qüestió principal que ens volien fer veure, era que el micromasclismes són actes del dia a dia, que en general no es visibilitzen, però tot i això són existents i perjudiquen.

La següent exposició va ser la de Com evitar els estereotips mitjançant el Teatre social. En el teatre social es fa lo possible per evitar els estereotips i lluitar contra ells, una crítica social. Per aquest motiu, comentaren que és necessària la pràctica del teatre entre la societat per poder transmetre aquests valors entre la població, és un aspecte que també comparteixen els educadors que ho creuen essencial en l’escolarització.

El nostre treball consistia sobre els interrogants i reptes del Ciberbullying. Aquest és un concepte innovador per la societat, simplement és una evolució del bulliying tradicional, però amb fet de que aquest assetjament no s’acaba mai, ja que es du a terme a partir de la xarxa. És molt important treballar-lo però per fer-ho es necessita estar informat i format, per aquest motiu veiem primordial la prevenció, la protecció i el tractament d’aquests fets, i per aquest motiu es primordial la feina dels Educadors Socials ben formats.

Un altre exposició va ser la de Discapacitat (Diversitat funcional) i sexualitat. Hi ha un pensament general de que les persones amb diversitat funcional no poden gaudir de relacions sexuals. Amb aquest treball s’ha volgut desmuntar aquest mite, aquestes persones tenen drets i eines per dur-ho a terme, i la qüestió principal en aquest tema és l’inconvenient dels prejudicis.

En l’exposició sobre la Islamofobia, van sortir aspectes importants que personalment no coneixia. Vivim en un món que funciona per les etiquetes socials i els prejudicis, i per aquest motiu existeix la islamofobia, però no només de la societat en general, sinó que també venen imposades a partir de les polítiques, privant a aquestes persones de la seva cultura, amb una “sensació de superioritat”. Per aquest motiu s’han creat diferents plataformes per recolzar a aquest col·lectiu, com per exemple “Musulmans contra la Islamofobia” o Nasij, que juntament amb els Educadors Socials, apoderen per poder superar les traves de la societat.

La següent exposició va ser la d’Educadors socials d’atenció social primària de l’ajuntament de Barcelona. Tenim una falta de professionals? Aquesta era la pregunta que es feien aquest grup, i en la societat es percep que és així. Amb 2 educadors per cada 15.000 habitants, la mateixa ràtio que abans de començar amb la crisi, en general són necessaris més professionals.

Les Addiccions, va ser la següent exposició. El gran repte sobre aquest col·lectiu és la prevenció, donar valors i idees que la gent pugui assumir i atribuir la responsabilitat a cada persona. En aquest àmbit és molt important la figura de l’Educació Social en els centres d’especialització, i també per poder conscienciar a la infància. Una de les conclusions que van extreure del treball i que ens van deixar a tots reflexionant, va ser el de legalitzar totes les drogues. Què en penseu d’això?

Els “Manteros”. En aquesta exposició se’ns va parlar sobre la situació que tenen aquestes persones que es dediquen a vendre articles per els carrers, i poder desmentir prejudicis que s’havien creat i eren totalment fals, com el que  perjudiquen els petits comerços, que venen productes il·legals o que són perillosos i violents. Per tant els reptes que tenim com a Educadors, i com a societat en general, és donar cabuda a aquestes persones i buscar una alternativa per ells, alhora que sensibilitzar i fomentar el respecte.

Un altra exposició va ser la del Trastorn de l’aspecte autista. Tot i no existir una cura per aquesta malaltia, s’han desenvolupat dietes específiques, medicaments i teràpies que ajuden a millorar el comportament de les persones amb aquest trastorn Vivim entre creences de que els autistes són tots iguals, i que s’aïllen del món, però, no és així, hi han diferents nivells i categories del trastorn. Per aquets motiu les components d’aquest grup van veure necessari la difusió d’informació a partir de xerrades, conferències o maratons per conscienciar.

Un altra tema a tractar era la Trata de persones. Aquest concepte significa la captació, trasllat i transport de dones per explotar-les sexualment. Espanya és el tercer país en trata de persones, amb 45.000 dones i nenes, de les quals només aconsegueixen escapar un 99%, i movent 5 milions d’euros al dia. És important la conscienciació d’aquest tema, ja que existeix perquè les persones ho consumeixen.

I per últim, vam tenir l’exposició dels Menjador social. Tenim un problema mundial, 1/3 dels aliments produïts es perden o es tiren, del qual 54% es tira a casa. Això són 112€ per persona a l’any. Amb això es podrien nodrir 5 milions de persones. Tot i això, existeixen moltes persones que no tenen per poder fer mínim un àpat al dia, per aquest motiu existeixen alternatives com Can Padró, que no és un simple menjador social, sinó que el podríem considerar un centre de servei, el qual proporciona dur a terme tasques diàries.

I fins aquí les exposicions dutes a terme per els membres de primer d’Educació Social. I també de l’assignatura en general.

Ha sigut un plaer compartir amb tots els lector totes les meves reflexions sobre els temes tractats a classe, els coneixements i les eines aportats per la carrera en general, i les meves opinions, sense cap tipus de tabú.

Gràcies per llegir-ho.

Atentament, Judit Hurtado Justicia

Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporanea

La joventut segons Carles Feixa

Seguint amb el post anterior, sobre la joventut, m’agradaria fer menció a l’article de Carles Feixa, “Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporanea”.

Aquest text parla sobre la complexitat del col·lectiu de joves en la història, des de poc abans del 1900 fins a l’actualitat. Feixa els diferencia per generacions, segons el seu context històric, les seves actituds i els seus gustos.

Començant per la Generació A (Adolescent), a partir del 1899 es comença a parlar de joventut, i per tant se’ls atribueixen uns drets i deures. Aquell col·lectiu que es prepara per a ser adults. Socialment se’ls atribuïa un caràcter conflictiu i lliure de responsabilitats. Pel psicòleg G. Stanley Hall era un període de “tempesta i agitació”.

L’any 1908, Robert Baden-Powell, va fundar els Boy Scouts, així començà la Generació B (Boy Scouts). Aquesta la va crear utilitzant les virtuts militars per poder formar els joves.  Seguia una ideologia de l’escoltisme, a partir del patriotisme, el darwinisme socials i el culte a l’adolescència. Pensadors com Walter Benjamin, van proposar una revolució de les noves generacions cap a una nova cultura, i seguint el canvi de paradigma del fet de ser jove, ja que veien el “ser jove” com alguna cosa específica, no com un simple transit de nen a adult, i això va fer un augment de creences de què la joventut és la promotora d’un canvi social.

La Generació K de Komsomol, aquest representa el símbol de l’organització juvenil comunista soviètica, els quals estaven inspirats en l’estructura dels Boy Scouts, però amb finalitats revolucionaries. El 1920, amb l’aparició de la “mili”, es va desenvolupar un sentiment de pertinença a una mateixa classe, edat i nació.

En 1930, amb l’aparició de diferents dictadures, es van organitzar col·lectius juresized_image2_970820d49a1eb9c880a5ae51710d1df5venils establint valors dels règims, per utilitzar-los com a defensors i promotors d’aquestes idees. Aquestes doctrines i la formació, d’esports i paramilitars per als nois, i de com ser mares i cuidadores de soldats per a les noies, van aconseguir mobilitzar als joves. Tot i això, va sorgir un la Generació S (Swing), aquests volien una escapatòria a les ideologies militaristes i totalitaristes, i ho van aconseguir mitjançant la música i el ball, eren els Rebels del Swimg.

Després de la Segona Guerra Mundial, es va crear la Generació E (Escèptica), aquesta generació havia viscut la caiguda de tots els ideals de les dictadures. Anys després, amb el creixement de l’economia, va portar a una societat de consum, sobretot adolescent, apoderant-se del mercat cultural, amb el naixement de la “cultura juvenil”. Els joves s’anaven adaptant a les condicions dels adults

En naixement del Rock&Roll, l’any 1954, va crear una nova generació: Generació R (Rock).
Aquesta va dur a terme noves categories i el ressorgiment d’una “societat adolescent” amb les seves pròpies normes, i amb una nova consciència generacional.

filmes-hippiesLa Generació H (Hippy) va néixer a partir dels moviments per a la llibertat d’expressió i a favor dels drets civils, impulsats per joves universitaris (Flower Power). Als 50 es va crear la Beat Generation, la qual vivien envoltats de música jazz, consumint hachís, portant una vida bohèmia i  interessats en l’art i la cultura. També es va crear el Roszak, el qual era una organització de joves per impulsar una contra-cultura, orientada al moviment de comunes, ocupació i la revolució de les drogues, sexe i rock&roll.

Una ona rebel del rock, amb un estil de vestir peculiar va crear la Generació P (Punk), en 1976. Aquest col·lectiu volia la construcció d’estils d’oci distintius, gràcies a les tradicions de classes i als símbols comercials.

El 1985 va ser Any internacional de la joventut, per poder donar una empenta motivadora a aquest col·lectiu després d’enfonsament d’ideologies contraculturals, la inquietud cultural i problemes socials. Aquesta és la Generació T(Tribu) o la de les subcultures.

Per últim, Feixas desenvolupa la Generació R (Red), aquesta és la més contradictòria, està falta d’un sistema de valors sòlids, ja que es persegueix un ideal antiglogalitzador alhora que s’utilitzen les eines més globalitzadores.

En resum, cada etapa de juventud és un món, són uns ideals, uns estils, unes conductes, unes característiques diferents, per aquest motiu, i com parlo en l’anterior post, hi ha milers de definicions i punts de vista cap a la joventut.

A continuació els hi adjuntoun link, en el qual s’observa una línia del temps amb la incorporació de totes les generacions.

Text “Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporanea”

“La arcilla fundamental de nuestra obra es la juventud, en ella depositamos nuestra esperanza y la preparamos para tomar de nuestras manos la bandera” Che Guevara

jovenes

La joventut

Per a Judit Font, al seu llibre “Joves i Perifèria” (2015), defineix la joventut com un concepte sociohistòric que designa una realitat variable segons el context històric, polític, cultural i al mateix temps és una categoria construïda per a una etapa particular i condició social en relació a una edat i uns processos de posició social.

Tothom té una manera de veure als joves i per tant una manera de definir-ho, un procés social, una categoria d’edat, un grup problemàtic o un grup de recurs, entre altres conceptes. Però les polítiques socials les classifiquen en tres dimensions: la simbòlica, la substantiva i l’operativa. En la dimensió simbòlica podem trobar tres maneres de definir o de mirar la joventut. De forma Juvenilista, la qual defineix el concepte com una simple etapa d’edat; de manera Adultocràtica, és una mirada negativa de la joventut, és simplement un procés de transició de dues etapes “més significats”, de nens a adults; i l’última mirada és la Ciutadanista, la defineixen com una pràctica de drets i deures, amb la finalitat d’involucrar-se per poder transformar el seu entorn.

Per a aquesta etapa de joventut, l’administració, és l’encarregada d’identificar el conjunt de les necessitats comuns, respondre a un conjunt de problemes en els quals es troben els joves, donar resposta coherent a què s’ha d’entendre per joves i joventut, i prendre decisions, entre altres qüestions, sobre les franges d’edat, que si ens fixem amb altres països, tots tenen una manera diferent de veure-ho.

Personalment penso que els joves són el col·lectiu amb el qual es pot aprofundir i treballar més, i amb més intensitat, sigui per la seva comprensió o per totes les qualitats que aporten. Per aquest motiu crec que és fonamental el treball de projectes per i amb els joves, per part de casals de joves o centres orientats per ells. Però tot i això, tenim un gran handicap, tenim una manca de participació dels joves, per tant, hem de treballar desenvolupant projectes per poder augmentar i incentivar aquesta participació.

Com arribem als joves?

Com ja he dit abans, és molt important el bon funcionament dels Casals de Joves i la seva promoció entre la joventut. Per dur-ho a terme hem d’analitzar les potencialitats o els inconvenients, tant internes com externes que té el casal. Per posar un exemple existent: en l’anàlisi intern podem afegir la falta de dinamitzadors, l’accessibilitat, la lliure gestió de les activitats, i la utilització d’assemblees per seguir treballant; i en l’anàlisi extern, podem assenyalar la subvenció que ens aporta l’administració, el potencial del barri i la diversitat cultural i poder treballar conjuntament amb altres entitats. Per tant una vegada sabent això, podem definir els objectius. Aquests podrien ser poder crear vincles tant dels joves amb els educadors, com amb el poble en general; l’autogestió i apoderament d’aquests, fer del casal la seva zona de confort, a la vegada crear espais de diàleg i consens i promoure la cultura entre els joves.

Per poder dur-ho a tema és molt important tenir unes estratègies, unes maneres de fer que poden conduir a l’èxit del projecte o al fracàs. Proporcionar-los les eines necessàries, treballar en els espais on solen anar habitualment, utilitzar els mitjans de comunicació apropiats, són opcions per dur a terme un bon funcionament del K-Sal. També potenciar els treballs comunitaris, fomentar els estudis i la inserció laboral, entre altres, pot ser un bon reclam.

És molt important dur a temes activitats en què els joves se sentin els protagonistes, i perfer-ho es necessària la participació, ja que accions com festes, activitats al poble, tardes underground, o una comissió de festa, per exemple no podrien funcionar.

Una vegada aconseguits tots els objectius, duent a terme tot el plantejat és clau fer una avaluació. Aquesta pot ser de moltes formes, però l’adient seria una avaluació 360º, amb la col·laboració de joves, participants en l’organització i no, veïns, educadors, dinamitzadors, altres entitats, i tothom que estigui disposat a fer-ho. Això proporciona una millor visió de les virtuts i defectes dels esdeveniments que s’han anat produint.

Universitat pública i de qualitat!

17n

17 de Novembre

El passat 17 de Novembre es commemorava el dia Internacional de l’Estudiant Universitari, a partir d’una jornada de protestes i manifestacions per reivindicar els drets dels estudiants, impulsat pel Consell d’Estudiants de les Universitats Catalanes, i els principals sindicats i associacions estudiantils.

Però, que es demana en el 17N?

Els objectius d’aquestes protestes són poder arribar a l’Ensenyament Superior d’una manera més fàcil i econòmica. Es demana una educació gratuïta, però tot i que sabem que és difícil, es demana una reducció del 30% en els graus. Amb aquesta primera, va encaminada, la següent; es demana una igualtat d’oportunitats per tots els estudiants, amb independència del nivell socioeconòmic, gènere, edat o ètnia, i poder equilibrar l’accés als màsters de l’accés als graus. I en conjunt es demana un augment del pressupost destinats a les Universitats, en les quals es formen persones i professionals, i així poder augmentar la qualitat i quantitat de persones formades.

Totes aquestes propostes estan orientades a la remodelació de polítiques educatives. No volem el 3+2 a les universitats catalanes, volem que els professors d’universitat puguin subsistir amb els seus sous, ja que estan fent una feina per a tota la societat, no volem revàlides, ni haver-nos de pluriemplear per pagar-nos la carrera.

VOLEM UNA UNIVERSITAT PÚBLICA I DE QUALITAT!!!

“La lluita canvia les coses” Xavier Franch

La cultura i la mobilització social. Una llarga relació

Últim dia del cicle de conferències de “Realitat i reptes de l’acció socioeducativa. La mirada professional.” Durant aquests dies ens han acompanyat professionals dedicats a col·lectius com joves o dones maltractades, i tocant molts àmbits. Aquest últim és en Xavier Franch, director del Centre Cívic del Coll, el qual parlarà sobre La cultura i la mobilització social.

Xavier Franch va començar el seu recorregut laboral als anys 70, ha pogut apreciar l’evolució que ha anat fent la història de l’Educació Social i de l’Animació Sociocultural.

Durant els anys, s’ha anat desenvolupant el sentiment d’organització i col·laboració per poder transformar i canviar la societat. A l’època franquista el jovent era utilitzat per transmetre ideals de la dictadura, i l’únic equipament construït per la població es duia a terme des de les parròquies. En arribar la democràcia, van començar a canviar els  interessos dels joves i les seves prioritats, per aquest motiu es van reunir per poder crear espais i projectes de tot tipus. Van iniciar els casals joves per poder dinamitzar el poble, poder recuperar les festes majors i altres tradicions que s’havie0n extret.

Xavier Franch va tenir un recorregut molt variat, començant com a animador sociocultural, va voler ampliar el seu registre i la seva mirada professional, i va cursar Educació Social. Després de desenvolupar diferents tasques com a educador social, algunes dins del barri del Coll, no va ser fins l’any 2005 que el van nomenar director de l’equipament cultural del Coll. Tot i que el seu primer encàrrec era la sensibilització ambiental, en assabentar-se de què l’edifici del Centre Cívic era l’Editorial Bruguera, l’editorial de clàssics com El Pulgarcito o El Capitán Trueno, va decidir tornar un tors d’història al barri.

Quin és el nostre paper com a Educadors Socials?

Per Xavier és fonamental el contacte amb el poble, prestar els nostres serveis al barri i conèixer la realitat social. Per aquest motiu és molt important saber les necessitats de la població, per poder treballar amb proximitat i eficàcia. Per poder dur-ho a terme, el director del centre cívic argumenta que la cultura és el pilar central de tot gran moviment, i que, tot i les retallades que hi han hagut en els equipaments socials, s’han de crear, incorporar i desenvolupar activitats i projectes que ens ajudi a estar en contacte amb la població i que ajudi al fet de que aquesta hi participi, tant en activitats ja planificades, com amb aportacions de noves activitats, tallers o dinàmiques que puguin ser d’interès públic.

Com ja hem dit abans, la falta de recursos dels equipaments, ha fet que un educador social hagi de fer possible la intervenció amb la societat d’una manera eficaç i eficient, aconseguir cobrir les necessitats del seu entorn, i garantir la naturalesa pública del nostre servei, aquí es demostra la bona tasca d’un professional. També amb això, i les declaracions d’en Xavier, es reafirma la meva idea que un Educador Social ha de desenvolupar-se ell mateix, a partir d’experiències i sensacions, ja que no s’aconsegueix ser professional només amb els estudis.

Web Centre Cívic del Coll

I amb aquesta, conclou el cicle de conferències proporcionat per l’assignatura d'”Educació Social: Interrogants i Reptes de Futur”.

“Todos tenemos una consigna en esta vida” Juanfran

Construint itineraris vitals des de la perifèria

Així és com van començar la conferència el passat tres de novembre el Mariano i Juanfran, dos educadors socials que participen construint un projecte educatiu al centre de la Cruïlla, ubicat a Ciutat Meridiana. Aquest centre també compta amb altres projectes de diferents àmbits, com per exemple pfi d’auxiliar d’Hosteleria, UEC, Centre Obert… Van observar que a “Villa desaucio” (Ciutat Meridiana), a Torre Baró, a Vallbona,  a Moncada, a Trinitat Nova, a Roquetes i a Verdull  hi havia una població jove molt variada i diferjovenes-del-proyecto-cruina-viernes-mediodia-1414863923621ent, de tot tipus, però un gran índex de joves sense treball, sense estudis, sense ganes de formar-se o d’experimentar, i gràcies a aquesta anàlisi van decidir empènyer el projecte, aquest tracta entre altres coses d’una inserció laboral, mitjançant la cuina.

Que significa la consigna?

Tothom seguim unes consignes imposades o decidides per l’entorn de cada persona, i per tant no podem pretendre canviar aquestes consignes de la gent quan “vens de fora”, ja sigui de fora de l’ambient familiar, dels amics o dels companys. Aquesta consigna s’ha format i argumentat d’alguna manera, a partir d’uns valors que una persona té o l’han ensenyat, i per tant no podem canviar aquesta manera de veure les coses d’un dia a un altre, s’ha de dedicar temps i paciència. Però tot i això, hem de dir que cada família educa com pot i tenen possibilitats diferents per dur-ho a terme.

Podríem dir que és com parlar en diferents idiomes, cadascú veu el món d’una manera, i una cosa que algú la veu lògica i normal, altres no la veuran necessària. L’exemple que ens van argumentar va ser el simple fet de fer cua, si una persona mai ha hagut de fer-la, no tindrà la paciència per esperar el seu torn.

Però amb aquest concepte de consigna, també hem de ser capaços de veure els aspectes positius de les persones. Els joves amb els quals treballen tenen la seva història i per tant les seves habilitats i capacitats, i que moltes vegades sorprenen. I per tant les possibilitats i l’experiència de cada persona ens permet fer moltes coses en comunitat.

L’entorn

L’entorn és un dels aspectes fonamentals en la identificació i el desenvolupament personal. Ens trobem en un món en el qual hi podem trobar realitats molt diferents. No podem analitzar a totes les persones amb els mateixos ítems. I és en aquest punt on entra l’entorn de cada persona.

Com a Educadors Socials, com treballen?

Per poder intentar transformar les coses i canviar les consignes que s’han imposat els joves, és fonamental treballar amb les emocions. Juntament amb això, Juanfran i Mariano consideren important treballar amb ells seguint aquests ítems:

  • Potenciar la participació.
  • Els protagonistes són ells. Totes les idees que proposin s’han d’intentar treballar i poder que es dugui a terme.
  • Motivar-los.

Aquestes tres idees van de la mà. Ells i elles tenen idees, les plantegen (participen), i com veuen que hi ha gent interessada en aquestes i que fa el possible per dur-les a terme (protagonistes), augmenten les ganes d’aportar idees (motivació).

La formació d’entitats de joves, com per exemple l’associació de joves, crea un espai dedicat a ells i adaptat a les seves necessitats, afavorint a la participació social i al desenvolupament d’un esperit crític i constructiu.

En resum, Cruïlla és un espai obert a canvis i sense una estructura fixa, s’adapta a la gent, sobretot als infants i joves que necessiten implicar-se en espais com aquest. Treballen per i amb ells.

“Cuidem al que cuida”

A continuació adjunto el link de la web del Centre Cruïlla

http://www.centrecruilla.com/

“Ara som un grup d’algunes noies que venim a patinar i ens coordinem amb el Kasal per organitzar tota aquesta moguda” (Nawel,participant del procés)

web_img_5053-650x433“Landskating” arquitectura, processos de participació i skate

L’any 1992 la construcció de la pista d’Skate a Nou Barris, a causa de la remodelació i construcció de nous equipaments per la benvinguda de les Olimpíades, va produir un augment del col·lectiu Skater. A mida del pas dels anys, el parc va començar a degradar-se, a deixar de ser adient per patinar, i més de 20 anys després de la construcció d’aquest, la població de Nou Barris necessitava un canvi, una millora en la construcció de la pista, que era un reclam de la majoria de la població.

A partir del 2004, amb el lema “Patina i Lluita”, els joves usuaris d’aquelles pistes van voler fer un pas més, i van realitzar un curtmetratge, mostrant les condicions de les pistes, i quina era la reacció de l’administració quan ells mateixos intentaven arreglar-ho.

Va ser gràcies a la implicació del Casal de Joves de Roquetes, quan aquests joves, i no tan joves, van veure una mica de llum en el projecte de remodelació del Skatepark. I va ser en 2009, quan Oscar, amb el seu equip d’arquitectes guanyava un premi, donant lloc als permisos per la creació i construcció de les pistes.

Aquestes pistes van ser un procés participatiu de part de tota la població, nens, joves, adults, tothom estava interessat a aportar les seves idees i les seves propostes, i a partir d’assemblees multitudinàries treballaven conjuntament amb l’equip d’arquitectes. La cohesió, la coordinació, la col·laboració i la participació van fer que el projecte de les Pistes d’Skate es poguessin dur a terme. Un somni comú que ha anat creixent durant el camí, enriquint-se d’idees dispars i diferents, i la intervenció de professionals de tot tipus va ser un gran impuls.

És això el que ens explicaven durant la conferència de << Landskating>>: models de construcció, processos de participació i skate, un curtmetratge i un documental, van ser els responsables de posar-nos en context explicant tot el transcorregut, les emocions i les situacions per les quals va passar el projecte. D’explicar-nos les sensacions, es van encarregar els mateixos protagonistes de la història, arquitectes, participants i educadors socials.

Des de l’equip d’arquitectes, Òscar ens va explicar que volien que aquells espais marginals poguessin ser un reclam per tota la població des de vàries visions, la d’utilitat com a pista i la visió de l’arquitectura.

Zuber, Ramiro i Antonio Alcántara, tres participants en el procés, explicaren la seva vivència durant el projecte i les seves sensacions. Satisfacció per la construcció de les desitjades pistes, però a la vegada van sentir una pressió des dels partits polítics, a causa de les imminents eleccions, que va fer no aconseguir el 100% del que desitjaven d’aquestes.

I la visió de l’equip directiu del Casal de Roquetes, Ingrid i Carlos, ho van veure com alguna cosa més la construcció, ho van encarar amb la visió de la lluita transformadora del poble, l’augment de sentiment de pertinença al barri, i un procés educatiu a partir de la posta en comú i el treball de les propostes.

A continuació els hi adjunto el documental que van crear per aquesta ocasió tant especial.

landskating / trailer from SCOB on Vimeo.

Els micromasclismes. La violència invisible quotidiana

 

Després d’aquest vídeo, on es veu clarament la segregació de sexes, és molt important parlar del que això pot arribar a portar. Per aquest motiu, Rubén Sánchez, autor del blog El Dit a la Nafra, un blog contra la violència masclista, psicòleg, agent d’igualtat i formador en matèria masclista, va oferir-nos una conferència sobre els Micromasclismes i violència masclista.

La violència masclista

Actualment, el tema de la violència masclista està molt emmascarat, és un tema que es tracta amb molta indiferència, ja digui des dels mitjans de comunicació, perquè per ells les dones “mueren o fallecen” però mai són assassinades, i la societat en general alimenta uns prejudicis falsos sobre aquests temes, com per exemple el de les denúncies falses.

Tenim el problema del patriarcat, l’antic model de les famílies i de la societat, que encara que ha anat degradant, segueixen existint aquests abusos de poder invisibles i una violència simbòlica.

Al dia hi ha 40 denúncies de violència masclista, només a Barcelona”.

El micromasclismes

Segons Rubén, en el miscromasclisme hi ha dos punts de vista, o dos mecanismes els quals es duu a terme. El primer és l’objectivació de les dones, aquestes estan en absència de drets i són tractades com a objectes. I el segon és projectiva, és la manera de tractar a les dones projectant-li els defectes d’un mateix, per treure’s tota responsabilitat de les accions, reaccions o defectes.

L’objectiu que tenen amb aquest comportament és el manteniment del privilegi masculí i restablir el rol tradicional de la dona, així resistir l’apoderament de la dona de les últimes dècades.

Podem trobar tres tipus de micromasclismes. Els Coactius o Directes, aquest fa doblegar la voluntat de la dona, espoliar-la i envair-la de l’espai-temps, restringir la seva capacitat de decisió, això a partir de força moral, psíquica, econòmica i personal.

El tipus Encoberts, és d’alta permissivitat social, en aquest s’utilitza l’efecte i la inducció per poder dominar, encara que s’intenti ocultar. Exemples clars són la distribució dels rols, la manca d’intimitat, el paternalisme, la manipulació emocional, o la pseudoimplicació domèstica, el fet de pensar que “ell m’ajuda”, entre altres exemples de la nostra societat que utilitzem sense pensar-ho.

I l’últim tipus és el De crisi, la seva finalitat és desapoderar a les dones i restablir les desigualtats entre sexes. L’hípercontrol, fugir de les crítiques, el victimisme o el fer llàstima són alguns dels exemples d’aquest comportament.

A causa de tot això, i de què encara que no ho apreciem aq12088234_1012170528846218_4511700741158301262_nuests micromasclismes existeixen en aquesta societat i els normalitzem, són necessàries estratègies per resistir i no ser víctima. Estratègies generals, que tota la societat hauria de tenir com conèixer i identificar-ho, la desconstrucció de la feminitat i de la masculinitat o construir nous paradigmes de l’amor, a estratègies més personals, que cada persona individualment hauria de tenir en compte, com per exemple l’autodefensa emocional, poder observar les excuses i les justificacions, la introspecció i examinació de creences i comportaments o construir bones relacions d’amistat.

En conclusió, crec que és un aspecte que s’hauria de treballar amb tota la societat, i no només amb uns quants, lluitar contra els prejudicis socials, i poder evolucionar legalment en aquest àmbit.

Realitat i reptes de l’acció socioeducativa. La mirada professional

A partir del 24 d’octubre, tindrem el plaer de rebre la visita de diferents professionals en diferents àmbits de l’educació socials. Un cicle de quatre conferències que ens servirà per poder aprofundir en les seves tasques i les seves identitats professionals en diferents col·lectius.

  • Dilluns 24 d’octubre: “Els micromasclismes. La violència invisible en el quotidià”, a càrrec de Rubén Sánchez, l’autor del blog El dit a la Nafra, psicòleg i educador social, i especialista en la matèria de violència masclista.
  • Dijous 27 d’Octubre: “Presentació i debat del documental << Landskating>>: models de construcció, processos de participació i skate”. Un documental explicant el procés de construcció de les Pistes d’Skate de Nou Barris, des del moment de la necessitat fins a la inauguració, passant per tot el procés i tota la gent que hi ha participat.
  • Dijous 3 de Novembre: “Construint itineraris vitals des de la perifèria”. Una visita de Mariano Hernando i Juanfan, educadors socials en el centre de Cruïlla, de Ciutat Meridiana. Ens vindran a explicar com afronten ells els reptes de treballar amb joves i la seva inserció laboral.
  • Dilluns 7 de Novembre: “”. Xavier Franch, director del Centre Cívic el Coll, ens vindrà a fer un petit viatge per la història de l’educació social.

Aquestes són les quatre conferències de les quals podrem gaudir, educadors diferents, col·lectius variats i temes dispars.

reptes_educacic3b3_social